Abusos sexuals a menors per altres menors
És molt preocupant assabentar-nos de notícies tant
alarmants com l’abús sexual de grups de menors a altres menors en escoles de
primària, en patis dels instituts i també en espais públics. Aquestes
agressions, algunes vegades són filmades per tal d’aconseguir com més
visualitzacions millor.
Què està passant? Com potser que hi hagi tanta
violència sexual a la societat i a més amb l’agreujant de presumir-ne sense
pensar en l’altre?
Anem a comentar alguns aspectes que poden influir en
aquestes desagradables notícies que es
donen massa sovint a prop nostre.
- Els nens imiten el comportament dels grans, i arran
dels desagradables successos produïts per les manades (ja sabem, abusos
de grups d’homes a noies indefenses), aquests adolescents no fan altra cosa que
repetir aquestes accions en el seu entorn més proper. Potser seria millor no
comentar-ho tant, però clar els mitjans de comunicació fan la seva feina que és
difondre les notícies.
- Hi ha adolescents que estan sols tot el dia mirant
el mòbil sense cap control i accedint a continguts porno, i cada vegada més
petits. Amb el seu aparell, accedeixen a plataformes de sexe dur i pensen que
algunes postures i accions són habituals. Aquesta permissivitat en poder
accedir a les xarxes, sense límit d’edat, és molt perillosa.
- En algunes famílies encara inculquen als nois que
els homes han de ser el suport de la família i les dones han d’estar a casa.
- Alguns nois, envers les noies, estan tornant a les
actituds més ràncies del masclisme agreujades per la cosificació de la dona i
la sexualització en edats molt primerenques. També hi ha noies que creuen que
encara que no els agradi com les tracten els nois, elles han «d’aguantar»,
perquè sinó seran rebutjades.
- Un altre tema preocupant: el control malaltís del
mòbil per part de la parella. «Amb qui parles?» «Amb qui quedes?» «Ensenya’m
què et diuen», etc. Elles creuen que aquesta gelosia és normal «ho fa perquè
m’estima», i òbviament de normal no en té res. Cal difondre aquesta realitat i
desmentir aquest malentès massa generalitzat.
Cada cop més professors estan preocupats per
comportaments violents que observen en els seus alumnes. Crec que és urgent que
des del Departament d’Educació i totes les administracions posin més mitjans,
més recursos i formació en els centres adreçats a l’educació sexual i
emocional, no només per als adolescents, que ja és urgent, sinó també per a
l’educació primària i la infantil. Cal promoure l’educació familiar. Fan falta
cursos i xerrades d’orientació i d’educació adreçats a ajudar als pares i mares
que no saben com afrontar aquests comportaments poc adequats a l’edat dels seus
fills. Per desgràcia hi ha situacions de violència massa quotidianes, influïdes
potser per ambients enrarits i pocs sans.
Maria Rosa Heras Juncosa
Mestra jubilada
Moviment de Renovació Pedagògica del Baix Penedès
El Vendrell, Juny 2023
%20(1).jpg)
